JOANA BIARNÉS i SILVIA OMEDES

Diàleg entre Joana Biarnés y Silvia Omedes
Disparant amb el cor


Joana Biarnés, la desconeguda història de la primera fotoperiodista espanyola.
va ser la dona que va saber colar-se a l'avió i a l'hotel dels Beatles per aconseguir una exclusiva històrica;  que va enganyar a Roman Polansky, adoptant una identitat falsa; que es va posar vermella quan Clint Eastwood la va besar als llavis; que va retratar un jove i desconegut Joan Manuel Serrat; que va ser fotògrafa personal de Raphael,  i que va revelar els negatius de la cerimònia dels Òscars de Hollywood al lavabo de la casa de Xavier Cugat...


Joana Biarnés és el testimoni d'una època, una fotoperiodista de fortes conviccions, que va deixar la càmera en el moment que el sensacionalisme va envair la professió i  va reinventar-se com a cuinera a Eivissa. Pel seu restaurant, Cana Joana, van passar-hi els personatges més populars dels anys 80 i 90. Va ser el restaurant favorit de Don Joan de Borbó, va ser on Sara Montiel va començar a fumar els seus famosos purs i va ser el restaurant que va rebre tots els elogis de la crítica gastronòmica del país i de cuiners com Arzak o Nandu Jubany.


Joana Biarnés és una dona lluitadora que ha trencat moltes barreres, excepte la de l'oblit.   


1935. Neix a Terrassa. Filla de Rosario Florensa i Joan Biarnés, fotògraf esportiu, l'estudi i laboratori del qual es va convertir en lloc de trobada i aprenentatge. 
1947-1959. Comença a ajudar ell seu pare, que ja col·laborava amb publicacions esportives (futbol, ​​cocaísmo, hoquei sobre herba ...). Publica el seu primer reportatge al diari El Mundo Deportivo. Ingressa a l'Escola de Periodisme de Barcelona. 
1962. Treballa en el Diario Pueblo, de Madrid, on cobreix, per exemple, la riuada del Vallès que devasta la ciutat de Terrassa. Viatja per Espanya i per l'estranger. Durant nou anys, cobreix les actuacions del cantant Raphael, dins i fora del país. 
1973. Deixa el diario Pueblo, on va treballar amb César Lucas o Raúl Cancio, entre d'altres. Comença a treballar amb Blanco i Negro, del diari ABC.
1975. Dirigeix ​​l'equip gràfic de l'Agència Contifoto. Funda la seva pròpia agència: Sincro Press International. 
1985. Abandona la professió de fotoreportera. 
1986. Obre el restaurant Cana Joana, a Eivissa.
 2007. Es jubila i tanca Cana Joana. S'instal·la a Viladecavalls, situat a la seva Terrassa natal.
2014. Rep la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. S'inicia la filmació d'un documental sobre la seva vida i obra "Juana Biarnés. Una entre tots”,  produït per Òscar Moreno, Jordi Rovira i Xavier Baig de REC Produccions. 
2015. L'editorial La Fabrica publica, en la seva sèrie Photobolsillo, un llibre dedicat a Joana Biarnés, que és presentat a Madrid (La Fabrica) i a Barcelona (Galeria Valid Foto).
El documental es presenta a l'octubre en la Xa edició del festival Memorimage de Reus. 


Exposicions 


2005. Fotògrafes pioneres de Catalunya (col·lectiva) 
          Palau Robert, Barcelona.
2012. 50 aniversari de la riuada a Terrassa (col·lectiva)
2014. Joana Biarnés: Pionera del fotoperiodisme. Fotografies (1960-1970) 
          El rostre , l'instant i el lloc. Sala Muncunill , Ajuntament de Terrassa.
2015. Joana Biarnés: Pionera del fotoperiodisme. Fotografies (1960-1970)         
         El rostre, l'instant i el lloc. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida .          
        Distinció Un segle de fotografia de moda. Museu del Disseny de Barcelona (col·lectiva).
2016. Joana Biarnés: Pionera del fotoperiodisme. Fotografies (1960-1970)         
          El rostre , l'instant i el lloc. Biennal de Fotografia Xavier Misercahs, Palafrugell.