ISABEL MUÑOZ

Orígens


El mar ens ho dóna tot i actuem com si ho pogués tot. Donem per fet que la seva riquesa és inesgotable i irreductible, que pot amb els nostres descuits, la nostra manca de previsió, els nostres excessos. Però les coses no són així. Els residus que aboquem al mar formen paisatges submarins que es transformen en trampes mortals per a molts peixos. Els plàstics es desfan i són ingerits pel plàncton que, al seu torn alimenta molts peixos. Acabarem menjant aquest mateix plàstic que al seu dia, sense preocupar-nos de les seves conseqüències, tirem al mar.

 

La recerca dels nostres orígens és un tema que vaig tractant des de fa anys. El mar és una de les seves claus i vaig començar a fer fotos submarines, primer a la Mediterrània i més recentment al mar del Japó. Aquest treball em va portar a prendre consciència del preocupant estat dels nostres oceans i de la necessitat d'ajudar a la divulgació del problema. És urgent prendre mesures de preservació i sostenibilitat perquè els nostres oceans segueixin sent aquesta gran reserva de vida i energia que sempre han estat.


Isabel Muñoz. Barcelona, 1951

 

Establerta a Madrid des de 1970, és una fotògrafa que ha sabut destacar dins la diversitat de propostes que caracteritzen el panorama fotogràfic espanyol contemporani, apostant per la tècnica de la platinotípia i pel gran format amb l'objectiu de reforçar el seu discurs: la seva passió pel cos com a forma d'aproximació a l'estudi de l'ésser humà.


Una passió que ja des de les seves primeres sèries, “Tango y Flamenco” (1989), marca l'inici d'un recorregut per nombroses cultures en les quals busca capturar amb la seva càmera la bellesa del cos humà, abraçant des dels seus balls i lluites tradicionals fins a certes realitats i problemàtiques en les quals Muñoz decideix centrar la mirada establint un compromís social.


La seva exposició, ”Toques”, realitzada l'octubre de 1986 a l'Institut Francès de Madrid, i la seva participació dins el Mes de la Fotografia de París el novembre de 1990, marquen profundament un abans i un després dins la seva trajectòria professional en suposar el seu llançament nacional i internacional. Aquestes exposicions estaran succeïdes per moltes altres, tant individuals com col·lectives, al llarg de les quals Muñoz s'anirà consagrant com una gran fotògraf de ressonància internacional.


Aquesta forta presència que Isabel Muñoz ha adquirit dins la realitat artística contemporània queda reflectida en el reconeixement al seu treball a través dels diferents premis i mencions entre els quals destaca el Premio de Fotografía Comunidad de Madrid el 2006, el Premio Bartolomé Ros per tota la seva carrera (PhotoEspaña 2009), la Medalla d'or al Mèrit en les Belles Arts (2009) i l'obtenció en dues ocasions del World Press Photo, així com el Premio Nacional UNICEF a la Sensibilització i Movilització social (España 2010), premi Fundación DEARTE (2012) i Premio Nacional de Fotografía (2016).


Un reconeixement professional igualment materialitzat per la presència de la seva obra en diferents col·lecions tant nacionals com internacionals, entre les quals caldria destacar el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Foto Colectania de Barcelona, Fundación Canal de Madrid, Maison Européenne de la Photographie de París i New Museum of Contemporany Art de Nova York.


Raquel Temiño

 

Més informació a https://fotografiaperfecta.wordpress.com/tag/isabel-munoz/