GERVASIO SÁNCHEZ

Els rostres de les guerres


La fotografia que retrata el drama humà, essència del nostre fracàs, ha d’evitar l’esquematització, la frivolitat i l’espectacle. Viure entre les víctimes et dóna una perspectiva diferent , perquè acabes coneixent els seus espais màgics, els seus millors secrets guardats, els seus somnis inconclusos. Si no pateixes el dolor, el crit de les víctimes, el seu més digne silenci, com pots transmetre el drama amb decència? Com pots mediar entre el dolor i l’oblit, l’horror i la banalitat?


Gervasio Sánchez. Neix a Córdoba l’agost de 1959. El 1984 es llicencia en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Sempre ha treballat com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats. Des dels anys vuitanta resideix a la ciutat de Saragossa.


Del 1984 fins al 1992, cobreix la major part dels conflictes armats a Amèrica Llatina. Des de l’any 1988, manté una relació estreta amb “HERALDO DE ARAGON”. Ha treballat com a enviat especial d’aquest diari aragonès, tant en la guerra del Golf com en els distints conflictes armats en l’antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Col·labora també amb la cadena SER, amb el servei espanyol de la BBC des de 1994 i amb la secció internacional i el Magazine de LA VANGUARDIA.

El desembre de 1994, publica el seu llibre fotogràfic «El Cerco de Sarajevo», resum del seu treball a la sitiada Bòsnia entre el juny de 1992 i març de 1994.

L’octubre de 1995, inicia un nou projecte fotogràfic, anomenat “Vides Minades”, que finalitza el novembre de 1997 amb un llibre i una exposició. “Vides Humanes” reflecteix l’impacte de les mines antipersones sobre les poblacions civils als països més minats del món, entre d’altres, Afganistan, Angola i Cambotja. Aquest projecte és organitzat per les organitzacions humanitàries governamentals Manos Unidas, Médicos sin Fronteras i Intermón.

El novembre de 1999, publica el seu llibre fotogràfic “kosovo, crònica de la deportació” (Editorial Blume), i el febrer de 2000, “Niños de la guerra”, resum del seu treball de la darrera dècada del segle XX, amb més d’una quinzena de conflictes armats.

El maig de 2001, publica el llibre “La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet” (Editorial Blume).

El desembre de 2002, publica “Cinco años después. Vidas minadas” (Editorial Blume).

Durant els anys 2000 i 2001, coordina amb Manuel Leguineche el llibre “ Los ojos de la guerra”, homenatge de Miguel Gil, editat el novembre de 2001 per l’editorial Plaza y Janés.

L’octubre de 2004, publica amb l’escultor i artista Ricardo Calero “Latidos del tiempo”, llibre catàleg de l’exposició que duu el mateix nom, i organitzada pels ajuntaments de Saragossa i Sevilla.

El novembre de 2004, publica el llibre “Salvar a los niños soldados” (editorial Debate), la història del missioner Chema Caballero a Sierra Leone, director d’un programa de rehabilitació d’excombatents infantils.

El novembre de 2005, publica el llibre fotogràfic “Sierra Leona. Guerra y Paz” (editorial Blume).

El novembre de 2007, publica el llibre fotogràfic “Vidas minadas, 10 años” (editorial Blume).

El gener de 2009, publica el llibre fotogràfic “Sarajevo, 1992-2008” (editorial Blume).

El gener de 2011, publica “Desaparecidos” (editorial Blume), recopilació d’imatges sobre el drama dels desapareguts, en dos llibres i un DVD.

El març de 2012, publica “Antologia”, recopilació d’imatges de vint-i-cinc anys d’experiència en una vintena de conflictes armats, el qual va servir com a llibre catàleg en l’exposició que portava el mateix títol, i produïda pel Ministeri de Cultura espanyol.

L’octubre de 2014, publica “Mujeres del Afganistán” (editorial Blume), juntament amb Mònica Bernabé, resultat d’un projecte documental d’una durada de sis anys.

Premis i nomenaments

1993: Premi al Millor periodista de l’Any, per la seva cobertura de la guerra de Bòsnia, atorgat per unanimitat per l’Associació de la premsa d’Aragó.
1994: Premi al Millor Treball Gràfic de l’Any, per la cobertura de la guerra de Bòsnia, concedit pel Club Internacional de premsa de Madrid.
1995: Premi de “Andalucía de Cultura”, en la modalitat de Fotografia. El jurat destaca en l’acta la seva «visió generosa i humanitària, compromesa amb el màxim rigor periodístic, exemple del nou periodisme que ha d’impulsar a les futures generacions de fotògrafs».
Juny de 1996: Premi “Cirilo Rodríguez”, el premi més prestigiós de l’estat espanyol per a periodistes que exerceixen la seva labor a l’estranger com a enviats especials o corresponsals permanents.
Desembre de 1997: Premi “Derechos humanos de Periodismo”, pel seu llibre “Vidas minadas” i la seva trajectòria professional, concedit per “La Asociación Pro Derechos Humanos de España”.
Setembre de 1998: rep el títol de “Fill Adoptiu”, concedit per l’Ajuntament de Saragossa com a «reconeixement als excepcionals mèrits contrets en l’exercici de la seva activitat com a fotògraf en què ha destacat per la seva sensibilitat social i la seva denúncia dels horrors de la guerra”.
Desembre de 1998: és nombrat «Enviado Especial de la UNESCO por la Paz» per «l’extraordinari testimoni que ofereix mitjançant la fotografia de calvari que pateixen les víctimes de les mines antipersones i per la seva incansable promoció d’una cultura de la pau en sensibilitzar l’opinió pública mundial sobre la necessitat de proscriure aquestes armes i d’ajudar els mutilats a reinsertar-se a la vida quotidiana”, que atorga l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), durant la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Juliol de 2004: Medalla de “Oro de Santa Isabel de Portugal” per la seva “trajectòria periodística i el seu compromís a favor de les víctimes de la guerra”, concedit per la Diputació Provincial de Saragossa.
Abril de 2004: Medalla al “Mérito Profesional“ com a “reconeixement als seus meritoris treballs com a fotògraf i periodista especialitzat en conflictes internacionals que el converteixen en els ulls i la consciència de l’opinió pública” I, a més, “com a testimoni d’aquest convuls segle XXI representa la cultura, el risc i el compromís dels corresponsals de guerra al servei de la veritat”, lliurat pel Govern d’Aragó.
Novembre de 2005, Premi “LiberPress”, com a reconeixement al seu treball “a favor de la llibertat de premsa i la denúncia de les injustícies”.
Gener de 2006: Premi “Javier Bueno”, atorgat per l’Associació de la premsa de Madrid.
Abril de 2008: Premi “Ortega y Gasset de Fotografía” per la fotografia Sofia y Alia, publicada a “Heraldo de Aragón” i el Magazine de La Vanguardia. El jurat li reconeix “la qualitat d’una imatge que ha sabut reflectir amb força expressiva la fragilitat i indefensió de les persones sotmeses a l’arbitrarietat i brutalitat dels conflictes bèl·lics”.
Gener de 2009: Premi “Internacional Rey de España”, per una instantània de la sèrie “Vidas Minadas, 10 años”, sobre el drama que pateixen les víctimes de les mines. El jurat li reconeix “el compromís social” d’aquell que ha convertit aquest tema “en una causa personal”.
Març de 2009: Primer Premi “Proyecto Hombre a la Solidaridad”.
Maig de 2009: Premi “Libertad de Expresión”, atorgat per la Unió de Periodistes Valencians.
Juny de 2009: Premi “Córdoba de Periodismo” per “la qualitat i transcendència periodística dels seus treballs i per la seva denúncia de la violència”, atorgat per l’Associació de la Premsa de Córdoba.
Octubre de 2009: Premi “Derechos Humanos” en la categoria de mitjans de comunicació, concedit pel “Consejo General de la Abogacía española”.
Novembre de 2009: Premi “Nacional de Fotografia”, per unanimitat. El jurat valora “ la seva continuada labor a favor de la justícia i especialment pel seu treball sobre les mines antipersona”, i li reconeix “la seva aportació a la fotografia de reportatge i com a través seu dignifica les víctimes fotografiades, amb una mirada particular que enalteix els millors valors del fotoperiodisme”.
Febrer de 2010: Premi “Humanitario” de la “Asociación de Corresponsales de Prensa Extranjera”.
Juny de 2010: Premi “Mirada Social” en la Mostra Internacional de Cinema i Drets Humans, juntament amb els documentalistes Lluís Jené i Oriol Gispert, autors del documental Vidas Minadas, basat en el projecte fotogràfic, que duu el mateix nom.
Abril de 2011: Premi “Internacional Julio Anguita Parrado” per “la seva independència, la seva excel·lència periodística i per ser capaç de mantenir una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic”. El jurat també va voler “reconèixer en la seva figura el valor del treball dels reporters gràfics”.
Maig de 2011: rep la “Gran Cruz de la Orden Civil de la Solidaridad Social”, condecoració aprovada pel Consell de Ministres en un Reial Decret.
Setembre de 2012: Premi “Save The Children”.
Febrer de 2013: Premi “Cálamo Extraordinario”, pel seu llibre Antología.
Maig de 2013: Premi “ Libertad Prensa 2013”, per “la seva dignitat profesional en la denúncia de situacions que obstaculitzen el ple dret de l’opinió pública a ser informada de forma lliure i veraç”, atorgat per la Càtedra de la Unesco de la Universidad de Málaga.
Juny de 2013: Premi “Periodista de Radio” pel seu treball a la Cadena Ser, concedit per la Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa y Televisión (ANIGP-TV).
Maig de 2014: Premi “Libertad de Expresión” per considerar-lo “viu exponent del periodismo lliure, rigorós, compromès i honest”, atorgat per la Asociación de la Prensa de Almería.
Juny de 2014; Premi “Bartolomé Ros” per la seva fotografia humanista, el seu compromís ètic i professional amb els conflictes actuals i el seu impuls a les promocions del fotoperiodisme”.
Juny de 2014: XX Premi Ones Mediterrània per “la seva labor com a periodista y fotògraf captant amb la seva càmera la veritable realitat dels conflictes bèl·lics”.
Desembre de 2014: Premi “Internacional Jaime Brunet” a la Promoció dels Drets Humans de la “Universidad Pública de Navarra” per documentar "la cruel realitat dels conflictes bèl·lics més importants de les últimes dècades del segle XX i el començament del segle XXI” amb “absoluta independència dels poders fàctics”.

Més informació a http://blogs.heraldo.es/gervasiosanchez/