Una illa és un espai de terra unida al món per allò que precisament li'n separa. Formentera és una llavor que hiverna sis mesos i esclata sis mesos, sense gaires estadis intermedis prou apreciables; és cert que aquesta és una caricatura estacional més palpable des del territori estant que des dels ulls del visitant. Assaltar fotogràficament l'illa és una empresa que té poc d'original i tot i així el viatge amb una càmera a les mans presenta encara reptes meravellosos: descobrir el germinar càndid d'una primavera que anuncia un indici de paradís; capturar un silenci molt llarg, molt salabrós i massa acostumat a combatre la constància del vent, o robar textures a una rotunditat calcària totalment desproveïda de verticalitat. I és que Formentera és sobretot horitzó, una càpsula fondejada entre dues precioses immensitats: el mar i el cel. El fotògraf Francesc Fàbregas és un caçador furtiu que hi ha anat i n'ha tornat tantes vegades, que coneix perfectament com moure's en aquest camp de batalla on les coordenades espaitemps prenen una dimensió potser única.


Amb el guiatge de Francesc Fàbregas, "Formentera fotogràfica" s'esdevé una invitació a veure el món tot perdent de vista el món. Benvinguts a l'aventura.


Joan Marí, periodista